En aquest treball anem a parlar de l'humanisme, amb l'autor Jordi de SantJordi i Isabel de Villena i de la prosa religiosa i moralitzant amb Sant Vicent Ferrer.
Humanisme
Que es l'humanisme?
L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de
retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va
desenvolupar a partir del SEGLE XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaiximent. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.
La impremta hi va tenir un paper molt important; gràcies a aquesta,
l'humanisme es va poder expandir molt més ràpidament, a partir del 1450.
A més, les acadèmies i les universitats també van tenir un paper clau
en la seva expansió, i se centraren en la llengua, la filosofia i la
literatura. Estaven formades per erudits que, sota la protecció
econòmica (mecenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traducció de
manuscrits antics i a l'intercanvi de coneixements i idees
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de Valencia
al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i
que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, ja que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any.
El seu breu cançoner (se n'han conservat només 18 composicions) és
essencialment amorós, dins l'actitud encara vinculada a l'amor cortesà
trobadoresc, que mantenia la seva vigència i eficàcia en els nuclis
postfeudals de Catalunya.
La influència dels grans trobadors del segle XII és palesa en la seva obra poètica.
Obra
La seva obra, se n'han conservat 18 poemes.
El seu més bell poema, veritable joia de la lírica catalana, els Estramps, s'obre amb uns versos, solemnes i rotunds, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular.
La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni (1399).
Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional. Per part de pare va aprendre els coneixements cientifics i per part del seu padrastre els de les lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació.
Quan va morir el rei Joan I (1396), va ser processat per corrupció i traïció amb altres funcionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics. Arran d'aquestes acusacions, va escriure la seva obra mestra Lo somni (1399), dividida en quatre llibres i escrita en primera persona. No hi ha proves documentals que fos empresonat, tot i que a Lo somni l'autor diu que va ser tancat al Castell Nou.
Tanmateix, el 1398 va ser absolt i va passar al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410). Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials.Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, va tornar a ser apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment va viure com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort, a la casa del carrer de la Cucurulla, el 1413.
OBRA
La seva obra mestra fou Lo somni, redactada el 1399, poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. Bernat Metge va ser víctima d'acusacions implicant-lo en la mort sobtada del rei Joan I, del qual n'era conseller.
A Lo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.
Rois de Corella
Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.
Roís de Corella era el fill primogènit d'una família de la noblesa i havia de dedicar-se, per tant, a la carrera militar (cas d'Ausiàs March) o a la diplomàcia. No podia ser ni advocat ni metge, professions reservades a l'estament burgès. I encara menys indicat era entrar en la carrera eclesiàstica. Segons els estudiosos, sembla que Roís de Corella trencà tota aquesta rígida distribució, ja que no fou militar, i per contra, cap a la maduresa ingressà en l'estament eclesiàstic. Aquesta dada és interessant de tenir en compte per a després poder entendre alguns aspectes bàsics de la seva obra.
De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove Roís en les arts amatòries i literàries.
El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Un total de 780 volums foren donats a la seva mort als frares del convent de Sant Francesc de València.
La seva obra –escrita en vers i en prosa, i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres.
OBRA:
Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista als Països Catalans i fou l'últim escriptor important de renom fins a la Renaixença.
L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obraliterària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions.
