En la pàgina 85
del llibre de text (“Valencià: llengua i literatura”) tens explicat el
que significa fer una literatura moralitzant i didàctica. Una vegada
llegida aqueixa informació, extrau del Llibre de les bèsties un exemple
de moralització i un altre de didactisme.
Fer
una literatura moralitzant i didàctica es orientar l'opinió i la
conducta a favor dels valors ètics i tenir voluntat de fer entenedors
els valor ètics i morals, a més de la doctrina religiosa, com per
exemple, a l´història de l´ermità que, veient que el rei no sap
governar, el guia amb la doctrina cristiana aconseguint un regne governat amb justícia (exemple de moralització), i el llibre en sí usen exemple de didactisme.
2. Al llibre hauràs vist que apareixen una gran quantitat d’històries o exemples contades per diversos personatges. Resumeix-ne tres de les que més t’hagen agradat, encuriosit o impactat.
La
primera és la de que en un lloc tots els animals quedaven en que cada
dia un animal aniria per a que el lleó si menjara, doncs li va tocar a
la llebre que amb por de morir aní al migdia i al presentar-se davant
del lleó va excusar-se de que havia un lleó que va intentar menjar-se'l,
doncs escapà, el lleó s'enutjà i va preguntar on estava aquell lleó, la
llebre va guiar al lleó fins a un llac, on es va reflectir el lleó,
doncs la llebre digué que aquell era el lleó, el lleó es tirà a la mar i
morí afogat.
La segona és d'un rei que governava molt mal, doncs un ermità, que escoltava la gent com es queixava d'ell, va baixar al regne i es presentà front al rei i li digué que governava malament i que ell l'ajudaria a governar. Al cap del temps el regne va ser governat amb justícia, aconsellat per la véu de Déu.
L'ultima és d'un agró que ja era vell i no podia caçar, doncs va dir als animals del llac que havien uns pescadors que en poc temps anaven a fer el seu treball, ell va dir que traslladaria a tot animal fins a un altre llac cada dia, aleshores tots acceptaren. Cada dia se'n portava a un animal i se'l menjava pel camí. Un dia el carranc volia anar al llac, l'agró el portà fins al llac, però el carranc va bore les espines dels peixos i mentre volava agafà el coll de l'agró i el matà.
La segona és d'un rei que governava molt mal, doncs un ermità, que escoltava la gent com es queixava d'ell, va baixar al regne i es presentà front al rei i li digué que governava malament i que ell l'ajudaria a governar. Al cap del temps el regne va ser governat amb justícia, aconsellat per la véu de Déu.
L'ultima és d'un agró que ja era vell i no podia caçar, doncs va dir als animals del llac que havien uns pescadors que en poc temps anaven a fer el seu treball, ell va dir que traslladaria a tot animal fins a un altre llac cada dia, aleshores tots acceptaren. Cada dia se'n portava a un animal i se'l menjava pel camí. Un dia el carranc volia anar al llac, l'agró el portà fins al llac, però el carranc va bore les espines dels peixos i mentre volava agafà el coll de l'agró i el matà.
3. Quina creus
que és la funció d’aqueixos exemples, és a dir, amb quina finalitat els
intercala Llull? Creus que aconsegueix el que es proposa?
La funció del primer exemple és que l'astúcia es més forta que la força.
La funció del segon exemple és que amb la ajuda de Déu tot és millor i que amb ajuda tot és més fàcil.
La funció del tercer exemple és que cal no confiar en aquell que mai diu la veritat i que cal desconfiar abans de confiar.
i si crec que Ramon Llull aconsegueix el que es proposa.
4. Descriu la cort del rei dels humans a la qual arriben els consellers del rei lleó. Què hi troben? Com és el rei i els seus consellers? Quin paral.lelisme podries establir amb la situació política actual? Explica bé la teua resposta.
La
cort del rei dels humans era la causant del malviure del regne, ja que
pensaven més en ser rei que el propi rei. Per exemple quan huit homes
notables es queixen dels oficials del rei, que eren roïns, pecadors i
que destruïen les seues terres, doncs ja que el rei té molta estima a la
cort, es aconsellat per aquesta, però diuen que no perquè els oficials
eren amics seus, aleshores no fa res. El rei és molt ingenu, i fa tot el
que la cort li diu, a més li agrada la caça i és manipulador; la seua
cort o els seus consellers són molt corruptes i es preocupen de ser rei
abans de millorar el seu poble. És molt similar la situació actual i la
que conta el llibre ja que ambdues situacions els consellers (
actualment polítics) busquen el benefici personal a costa del poble.
5. Fes una llista amb els cinc animals més importants que apereixen a l’obra i escriu un vici o una virtut que els caracteritze.
La guineu (astúcia), el lleó (inseguretat), l'elefant (desconfiat), bou (servicial), lleopard (ambiciós).
6. Al Llibre de les bèsties hi ha episodis i situacions originals de Llull, però tant el seu to general com el seu conjunt procedeixen del Kalila i Dimna. Busca informació sobre aquesta obra.
El Calila i Dimna són fabules d'origen hindú escrites per Baida. un filòsof hindú. És la màxima expressió de la literatura hindú. Són fabules morals que tenen un ensenyament.És utilitzat per educar prínceps mitjançant l'orientació amb preguntes i respostes entre el rei i un filòsof.
7. La guineu és el personatge principal d’aquesta obra. Entre els diferents adjectius que la caracteritzen podríem dir que el de manipuladora seria un dels qualificatius que millor la descriuen. Completa aqueixa descripció a través d’adjectius i d’actuacions de la Renard que els expliquen (és a dir, que expliquen els adjectius que has utilitzat per a descriure-la)
La guineu es un ésser manipulador, amb intenció de poder, a la qual no l´importa la vida dels demés si no és per a satisfaces la seua consciència, també desconfiada, astuta, intel·ligent.
8. Al capítol 5 apareix un home que es situa davant la taula del rei quan aquest està menjant. En qui creus que s’inspira aquesta figura? Quines característiques físiques i psicològiques presenta?
Era un home vestit de forma pobre i amb una gran barba.
9. També en
aquesta obra Llull aprofita per presentar-nos dos tipus de personatges
propis de l’època: els joglars i els ermitans. Explica quin concepte té
de cadascun i posa exemples on ho veiem.5. Fes una llista amb els cinc animals més importants que apereixen a l’obra i escriu un vici o una virtut que els caracteritze.
La guineu (astúcia), el lleó (inseguretat), l'elefant (desconfiat), bou (servicial), lleopard (ambiciós).
6. Al Llibre de les bèsties hi ha episodis i situacions originals de Llull, però tant el seu to general com el seu conjunt procedeixen del Kalila i Dimna. Busca informació sobre aquesta obra.
El Calila i Dimna són fabules d'origen hindú escrites per Baida. un filòsof hindú. És la màxima expressió de la literatura hindú. Són fabules morals que tenen un ensenyament.És utilitzat per educar prínceps mitjançant l'orientació amb preguntes i respostes entre el rei i un filòsof.
7. La guineu és el personatge principal d’aquesta obra. Entre els diferents adjectius que la caracteritzen podríem dir que el de manipuladora seria un dels qualificatius que millor la descriuen. Completa aqueixa descripció a través d’adjectius i d’actuacions de la Renard que els expliquen (és a dir, que expliquen els adjectius que has utilitzat per a descriure-la)
La guineu es un ésser manipulador, amb intenció de poder, a la qual no l´importa la vida dels demés si no és per a satisfaces la seua consciència, també desconfiada, astuta, intel·ligent.
8. Al capítol 5 apareix un home que es situa davant la taula del rei quan aquest està menjant. En qui creus que s’inspira aquesta figura? Quines característiques físiques i psicològiques presenta?
Era un home vestit de forma pobre i amb una gran barba.
L'ermità apareix en una faula, en l'exemple que he posat en l'exercici 3.El concepte que té es de guiar. Els joglars intervenen a un relat on el rei busca un rei digne de la seua filla, doncs aquests recomanen al rei que els vestix i dona de menjar.
10. El llibre de les bèsties pot llegir-se com una obra autònoma, però en realita forma part d’una altra obra més extensa: Fèlix o Llibre de Meravelles. Busca informació sobre quan i on va escriure Llull aquesta obra, amb quina finalitat, en quines parts està dividida...
Ramon Llull va escriure el Llibre de les meravelles en París entre l'any 1287 i l'any 1289, és una mena d'enciclopèdia de gran abast i amb clara intenció doctrinal,la finalitat és ensenyar el cristianisme mitjançant l'exemple. Aquesta obra està dividida en 10 apartats. Cadascuna de aquestes té un significat diferent, com el segon que parla dels àngels i la part novena que parla dels hòmens. El Llibre de les bèsties correspon a la setena part.
11. Llull va viure en una època on la societat estava rígidamentd dividida en classes, la societat estamental, de la qual tens la representació clàssica més amunt. Busca en el llibre dues històries on quede patent que Llull és un defensor d’aquest tipus de societat.
Tanmateix
en el propi argument de la història, on cada bèstia te una lloc dins de
la societat, com seria el lleó el rei, o la pantera, el lleopard, l´os,
etc els consellers.
12.
En l’obra veiem també la típica misogínia medieval. El sotmetiment de
la dona a l’home és present en moltes històries on aquesta és, a més,
objecte de maltractament i apareix retratada com un ésser boig o
diabòlic. Posa exemples d’açò que hages trobat al llibre.
Quan la lleoparda és sotmesa pel lleó per casar-se.
Hi
ha justícia perquè la rabosa no mereix ser reina perquè ha trair a
molts animals, com el bou, el qual li havia jurat honor i lleialtat. El
rei no és destronat gràcies a l´elefant, qui, amb molta astúcia,
aconseguix trair la rabosa i matar-la, i, amb açò tenir un regne en
pau.
Llull escriu aquest relat per la gran corrupció que hi han a les corts dels reis, on tots volen trair el rei i ser ells mateixos governants del regne, aleshores el representa en el regne animal, on la rabosa vol ser reina ja que el lleó la traira. Tot aquesta idea es pot estendre a tota la societat ja que açò passa a tot arreu
