primeres dones escriptores

La primera escriptora, Christine de Pizan (1364-1430) Va ser al segle XIV quan per primera vegada una dona va poder guanyar-se la vida escrivint. Aquesta dona, Christine de Pizan, va esdevenir la primera escriptora professional de la història gràcies a la seva tenacitat i força de voluntat. No només això, Christine va passar a la història com una gran defensora dels drets de les dones en la societat. Els homes que la van recolzar Van ser curiosament dos homes que van encoratjar a aquesta jove italiana a desenvolupar i potenciar les seves precoces dots intel·lectuals. El seu pare, Tomasso dóna Pizano, era un metge i astròleg italià que havia arribat a la cort de Carles V com a assessor del monarca francès acompanyat de la seva dona i la seva filla de quatre anys. Aviat es va adonar de la intel·ligència de la nena, focus de conflicte amb la seva esposa, qui preparava per Christine un futur acord a una dama de la cort, ben casada i amb molts fills. La insistència de Tomasso va fer que la mare de Christine acceptés de mala gana una educació especial per a la seva filla.                                                                                                                                                                                                                                                                                             Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle XV. Va naixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.Durant la seva vida religiosa, sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seva altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir, Aldonça de Montsoriu.