martes, 24 de enero de 2017

trobairitz. text expositiu

trobairtiz

Es deia trobairitz a la trobadora occitana dels segles XII i XIII. El terme trobairitz va ser utilitzat per primera vegada en el Romanç de Flamenca del segle XIII. Prové del terme provençal trobar, el seu significat literal és "encontrar", i el significat tècnic és "componer".1 Les trobairitz componien, escrivien versos, cantaven i recitaven en les tall d'Occitània. En la història de la música es destaquen per ser les primeres compositores conegudes de música secular occidental; totes les compositores prèvies conegudes escrivien música sacra. Les trobairitz formaven part de la societat de la cort, en comparació als seus contraparts de les classes baixes les joglaresse. Si bé sovint els trobadors provenien de famílies humils, és probable que Bernart de Ventadorn fora el fill del forner del castell, les trobairitz eren d'ascendència noble. Les trobairitz més destacades van ser Alamanda de Castelnau, Azalais de Porcairagues, Maria de Ventadorn, Tibors, Castelloza, Garsenda de Proença, Gormonda de Monpeslier, i la Comtessa de Dia.

Durant el segle XIII s'esperava que les dones de la cort tocaren, cantaren i escrigueren partim-ne. Les trobairitz eren part de la cultura de la cort i quasi en la seua totalitat van pertànyer a l'aristocràcia: Tibors era familiar de Rimbaud d'Aurenja, la Comtessa de Dia era possiblement l'esposa de Guillermo de Poitiers, etc. Algunes d'elles van ser protectores de trobadors i van encarnar l'ideal femení de la Senyora.  No se sap si interpretaven elles mateixes les seues composicions o si se servien de joglars o joglaressas, encara que atés que eren nobles el més probable és que la segona hipòtesi siga correcta

poema individual

POEMA INVENTAT

Em demanen un poema de valenciá
pero la veritat es que jo no se rimar
m'agrada mes anar-me a jugar
o dormir sense parar.




POEMA

Poema:
A/que/lla o/lor/ que/ te/ni/a e/ teu/ cos/... 10
No e/ra/ l´ o/lor/ dels/ co/sos/ que es/ per/fu/men/.10
 E/ra u/na/ o/lor/ com /d´ai/gua/, e/le/men/tal/ 10,
e/ra u/na o/lor/ -ni/ tan/ sols/ e/ra o/lor/ 10-
de/ ne/te/dat /y /pul/cra in/ti/mi/tat/ 10,
u/na/ ten/dral/ ne/te/dat/ com /de/ bros/sa/ 10,
fo/na/men/tal/, pri/mor/dial/ , de/ pri/me/ra/ 10,
A/bans/ de/ fer/ l´a/mor/ jo/ per/se/gui/a/ 10
a cada pam, damunt la teua pell,
la fascinant arrel d´aquella olor
que, molt golut, secretament m´atreia
fins arribar al momento del vertigen;
i com aquell i que es llença a una cisterna
o com aquell qui adelerat es dutxa
quería damunt el teu cos amadíssimç
o te´n posava damunt el meu cos,
car el teu cos, molt sovint, em cobria
com una brossa, una pluja, propici.
No era l´amor, i era més que amor
Era un amor de forestal origen,
era un amor com quan plou a la selva;
era un amor, tel'lúrica fondària,
fins arribar al principi dels arbres.


Análisi del poema.
1.INTRODUCCIÓ:
Aquest poema és un poema que ens conta la vida de un home el qual se esta proclamant a una dona sobre tot fent-li complits com ja siga el olor dels seus cabells, el amor que sent per ella,la seua pell...
Aquest tipus d´obra és poesía perque ens conta un relat o história en forma de vers i amb una serie de estrofes.


2.ANÁLISI DEL CONTINGUT.
-Títol: Aquest poema és el poema número 38 del llibre de 69 poemes de amor i el títol d´aquest poema és "Aquella olor que tenia el teu cos". Fent referència a la dona a la qual li dedica el poema.
-Personatges: Els personatges d´aquest poema son l´home el qual li escriu el poema, la dama o senyora a la qual va dirigida l´amor del estimat i els temps que utilitza solen ser el present d´indicatiu i la tercera persona i el narrador és un peronatge que és l´home.
-Tema: El tema d´aquesta obra de poesía es centra principalment en exaltar la figura de la amada per part de l´home, ja siga perque no para de dir-li com és el seu amor cap a ella, dient-li lo bonica que és...Ademés l´obra manté sempre un ritme igual perquè sempre li esta diguent coses a la seua amada.
-To i finalitat: El to de l´obra és sempre el mateix ja siga perque sempre manté un mateix ritme en l´obra tot el temps dient-li "piropos" a la seua amada per així poder conquistrala.

3.RECURSOS FORMALS.
-Nivell fònic: Com es pot vore en aquest poema n´hi ha una clara influencia dels versos d´art major ja que son majors de 8 síl laves. A més la rima que predomina sol ser una rima asonant en quasi tots els versos. A més en aquest poema no hi han onomatopeies.
-Morfosintaxi: En aquest poema solen predominar els substantius ja siga el substantiu amor, el verb ser predomina en tot el poema i els adjectius qualificatius cap a l´ amada. Les figures retoriques que més solen apareixer son la metáfora, el hipérbaton i inclus sol haber-hi algo de parasíntesis.
-Semàntica: Els camps lèxics que més solen apareixer solen ser els de la naturalea perque el autor o el home que diu el poema no fa més que comparar a la dama amb coses de la naturalea. Ademés hi predomina molta comparació en tot el poema, les frases afirmatives i inclús podem vore un poc de metonímia.

4.VALORACIÓ: No llig molts poemes pero els que llig com aquest si que em terminen agradant i deuria de llegir mes ppoemes i llibres.