POEMA INVENTAT
Em demanen un poema de valenciá
pero la veritat es que jo no se rimar
m'agrada mes anar-me a jugar
o dormir sense parar.
Poema:
A/que/lla o/lor/ que/ te/ni/a e/ teu/ cos/... 10
No e/ra/ l´ o/lor/ dels/ co/sos/ que es/ per/fu/men/.10
E/ra u/na/ o/lor/ com /d´ai/gua/, e/le/men/tal/ 10,
e/ra u/na o/lor/ -ni/ tan/ sols/ e/ra o/lor/ 10-
de/ ne/te/dat /y /pul/cra in/ti/mi/tat/ 10,
u/na/ ten/dral/ ne/te/dat/ com /de/ bros/sa/ 10,
fo/na/men/tal/, pri/mor/dial/ , de/ pri/me/ra/ 10,
A/bans/ de/ fer/ l´a/mor/ jo/ per/se/gui/a/ 10
a cada pam, damunt la teua pell,
la fascinant arrel d´aquella olor
que, molt golut, secretament m´atreia
fins arribar al momento del vertigen;
i com aquell i que es llença a una cisterna
o com aquell qui adelerat es dutxa
quería damunt el teu cos amadíssimç
o te´n posava damunt el meu cos,
car el teu cos, molt sovint, em cobria
com una brossa, una pluja, propici.
No era l´amor, i era més que amor
Era un amor de forestal origen,
era un amor com quan plou a la selva;
era un amor, tel'lúrica fondària,
fins arribar al principi dels arbres.
Análisi del poema.
1.INTRODUCCIÓ:
Aquest poema és un poema que ens conta la vida de un home el qual se
esta proclamant a una dona sobre tot fent-li complits com ja siga el
olor dels seus cabells, el amor que sent per ella,la seua pell...
Aquest tipus d´obra és poesía perque ens conta un relat o história en forma de vers i amb una serie de estrofes.
2.ANÁLISI DEL CONTINGUT.
-Títol: Aquest poema és el poema número 38 del llibre de 69 poemes de
amor i el títol d´aquest poema és "Aquella olor que tenia el teu cos".
Fent referència a la dona a la qual li dedica el poema.
-Personatges: Els personatges d´aquest poema son l´home el qual li
escriu el poema, la dama o senyora a la qual va dirigida l´amor del
estimat i els temps que utilitza solen ser el present d´indicatiu i la
tercera persona i el narrador és un peronatge que és l´home.
-Tema: El tema d´aquesta obra de poesía es centra principalment en
exaltar la figura de la amada per part de l´home, ja siga perque no para
de dir-li com és el seu amor cap a ella, dient-li lo bonica que
és...Ademés l´obra manté sempre un ritme igual perquè sempre li esta
diguent coses a la seua amada.
-To i finalitat: El to de l´obra és sempre el mateix ja siga perque
sempre manté un mateix ritme en l´obra tot el temps dient-li "piropos" a
la seua amada per així poder conquistrala.
3.RECURSOS FORMALS.
-Nivell fònic: Com es pot vore en aquest poema n´hi ha una clara
influencia dels versos d´art major ja que son majors de 8 síl laves. A
més la rima que predomina sol ser una rima asonant en quasi tots els
versos. A més en aquest poema no hi han onomatopeies.
-Morfosintaxi: En aquest poema solen predominar els substantius ja siga
el substantiu amor, el verb ser predomina en tot el poema i els
adjectius qualificatius cap a l´ amada. Les figures retoriques que més
solen apareixer son la metáfora, el hipérbaton i inclus sol haber-hi
algo de parasíntesis.
-Semàntica: Els camps lèxics que més solen apareixer solen ser els de la
naturalea perque el autor o el home que diu el poema no fa més que
comparar a la dama amb coses de la naturalea. Ademés hi predomina molta
comparació en tot el poema, les frases afirmatives i inclús podem vore
un poc de metonímia.
4.VALORACIÓ: No llig molts poemes pero els que llig com aquest si que em
terminen agradant i deuria de llegir mes ppoemes i llibres.
