trobairitz. text expositiu

trobairtiz

Es deia trobairitz a la trobadora occitana dels segles XII i XIII. El terme trobairitz va ser utilitzat per primera vegada en el Romanç de Flamenca del segle XIII. Prové del terme provençal trobar, el seu significat literal és "encontrar", i el significat tècnic és "componer".1 Les trobairitz componien, escrivien versos, cantaven i recitaven en les tall d'Occitània. En la història de la música es destaquen per ser les primeres compositores conegudes de música secular occidental; totes les compositores prèvies conegudes escrivien música sacra. Les trobairitz formaven part de la societat de la cort, en comparació als seus contraparts de les classes baixes les joglaresse. Si bé sovint els trobadors provenien de famílies humils, és probable que Bernart de Ventadorn fora el fill del forner del castell, les trobairitz eren d'ascendència noble. Les trobairitz més destacades van ser Alamanda de Castelnau, Azalais de Porcairagues, Maria de Ventadorn, Tibors, Castelloza, Garsenda de Proença, Gormonda de Monpeslier, i la Comtessa de Dia.

Durant el segle XIII s'esperava que les dones de la cort tocaren, cantaren i escrigueren partim-ne. Les trobairitz eren part de la cultura de la cort i quasi en la seua totalitat van pertànyer a l'aristocràcia: Tibors era familiar de Rimbaud d'Aurenja, la Comtessa de Dia era possiblement l'esposa de Guillermo de Poitiers, etc. Algunes d'elles van ser protectores de trobadors i van encarnar l'ideal femení de la Senyora.  No se sap si interpretaven elles mateixes les seues composicions o si se servien de joglars o joglaressas, encara que atés que eren nobles el més probable és que la segona hipòtesi siga correcta