GUIA PER AL COMENTARI LITERARI D’UN TEXT
A.
ADEQUACIÓ.
Localització i contextualització
§ Localitza el text dins
de l’obra d’on procedeix, l’autor, el moviment o el període al qual pertany (si no ho saps, informa’t de
les característiques de l’obra, de l’autor, del corrent estètic i de l’època).
§ Comenta l’àmbit d’ús, el gènere.
§ Variació lingüística: registre i varietat dialectal (sempre que s´hi puguen
detectar).
Anàlisi dels aspectes
comunicatius del text.
§ Sobre l’emissor: finalitat amb què aquest ha escrit el text, el to (neutre, dramàtic, sarcàstic, irònic, combatiu, moralitzant...),
el punt de vista que adopta.
Relaciona aquest punt de vista amb el sistema de valors dominant en la seua
època.
§ Sobre el receptor: pensa qui pot ser el lector model/ideal del text: a partir
del que ja has treballat, dedueix qui entendrà millor el text i s’ho passarà
millor llegint-lo o escoltant-lo.
B.
COHERÈNCIA
Anàlisi del contingut: tema i estructura.
§ Resumeix el contingut
argumental o l’assumpte de què tracta.
§ Tema o idea principal.
§ Concreta l’estructura:
parts principals i els subapartats en què es poden dividir. En alguns textos
(sobretot narratius o dramàtics, pots indicar el plantejament, el nus i
el desenllaç de la història que
conta).
§ En alguns tipus de
textos (narratius, dramàtics o poemes de caràcter narratiu), cal analitzar els
elements relacionats amb la història o l’assumpte:
personatges, espai i temps (quan
transcorre l’acció i quant de temps dura).
C.
COHESIÓ
Anàlisi dels recursos formals.
Comenta:
§ Els recursos que tenen a veure amb l’elocució quan tinguen valor expressiu: pla fonètic (al·literació, valor connotatiu de fonemes,
onomatopeia, etc.).
§ Els valors expressius
dels elements morfosintàctics:
organització gramatical (oració simple/juxtaposició, coordinació,
subordinació), modalitats de les oracions (asseverativa, interrogativa...),
figures retòriques (asíndeton, polisíndeton, paral·lelisme, anàfora, pleonasme,
epítet, el·lipsi, hipèrbaton,...)
§ Els trets més
destacables del pla semàntic:
figures retòriques i estilístiques (comparació, metonímia, metàfora,
interrogació retòrica, hipèrbole...)
§ Si és un text poètic,
analitza els elements de mesura i
elocució: ritme de quantitat
(còmput sil·làbic i tipus de vers segons el nombre de síl·labes); ritme d’intensitat (accent estròfic i
tipus de vers segons la distribució dels accents dominats); ritme de timbre (tipus de rima i
disposició); ritme de to (pauses i
encavalcaments); estructures estròfiques
i composicions poemàtiques.
D.
CONCLUSIÓ dels elements analitzats i valoració.
§ Com a conclusió, comenta
en quina mesura el text que has comentat és testimoni de la seua època (gustos,
costums, situacions personals o socials, visió del món...), si és representatiu
del corrent estètic i de les característiques literàries de l’autor, i si és un
text que es pot relacionar amb el present d’alguna manera: tema, plantejament
de situacions...
Avui t’envie roses i aquests versos
que volen dir-te,
amor, quanta enyorança
sent de tu quan no
estàs i es petrifica
el mon a poc a poc i
és tot silenci.
Avui t’envie, amor, el
meu desig
de tu que és foc
inmens i inacabable,
que és pluja eterna i
Font que em naix la vida
en cada gest, cada
ombra, en cada somni.
Avui t’envie, amor, el
meu amor
fet passió pernne en
la fermesa
de voler-te i voler
que cresca i dure
aquest camí que junts
obrim de joia.
Comentari literari
El poema es de Marc Granell. L'emisor parla en un to dramátic, el receptor, o receptora en aquest cas es una xica la cual vol dir-li que la ama
Parla
am il·lusió de l’amor en la llunyania.
Utilitza
l’anàfora (Avui t’envie, amor…), la personificació (versos que volen dir-te…) i
el joc de paraules (repeteix molt la paraula amor).
