comentari de text literari

GUIA PER AL COMENTARI LITERARI D’UN TEXT

A.    ADEQUACIÓ.

Localització i contextualització

§  Localitza el text dins de l’obra d’on procedeix, l’autor, el moviment o el període al qual pertany (si no ho saps, informa’t de les característiques de l’obra, de l’autor, del corrent estètic i de l’època).

§  Comenta l’àmbit d’ús, el gènere.

§  Variació lingüística: registre i varietat dialectal (sempre que s´hi puguen detectar).

Anàlisi dels aspectes comunicatius del text.

§  Sobre l’emissor: finalitat amb què aquest ha escrit el text, el to (neutre, dramàtic, sarcàstic, irònic, combatiu, moralitzant...), el punt de vista que adopta. Relaciona aquest punt de vista amb el sistema de valors dominant en la seua època.

§  Sobre el receptor: pensa qui pot ser el lector model/ideal del text: a partir del que ja has treballat, dedueix qui entendrà millor el text i s’ho passarà millor llegint-lo o escoltant-lo.

B.    COHERÈNCIA

Anàlisi del contingut: tema i estructura.

§  Resumeix el contingut argumental o l’assumpte de què tracta.

§  Tema o idea principal.

§  Concreta l’estructura: parts principals i els subapartats en què es poden dividir. En alguns textos (sobretot narratius o dramàtics, pots indicar el plantejament, el nus i el desenllaç de la història que conta).

§  En alguns tipus de textos (narratius, dramàtics o poemes de caràcter narratiu), cal analitzar els elements relacionats amb la història o l’assumpte: personatges, espai i temps (quan transcorre l’acció i quant de temps dura).

C.    COHESIÓ

Anàlisi dels recursos formals.

Comenta:

§  Els recursos que tenen a veure amb l’elocució quan tinguen valor expressiu: pla fonètic (al·literació, valor connotatiu de fonemes, onomatopeia, etc.).

§  Els valors expressius dels elements morfosintàctics: organització gramatical (oració simple/juxtaposició, coordinació, subordinació), modalitats de les oracions (asseverativa, interrogativa...), figures retòriques (asíndeton, polisíndeton, paral·lelisme, anàfora, pleonasme, epítet, el·lipsi, hipèrbaton,...)

§  Els trets més destacables del pla semàntic: figures retòriques i estilístiques (comparació, metonímia, metàfora, interrogació retòrica, hipèrbole...)

§  Si és un text poètic, analitza els elements de mesura i elocució: ritme de quantitat (còmput sil·làbic i tipus de vers segons el nombre de síl·labes); ritme d’intensitat (accent estròfic i tipus de vers segons la distribució dels accents dominats); ritme de timbre (tipus de rima i disposició); ritme de to (pauses i encavalcaments); estructures estròfiques i composicions poemàtiques.

D.    CONCLUSIÓ dels elements analitzats i valoració.

§  Com a conclusió, comenta en quina mesura el text que has comentat és testimoni de la seua època (gustos, costums, situacions personals o socials, visió del món...), si és representatiu del corrent estètic i de les característiques literàries de l’autor, i si és un text que es pot relacionar amb el present d’alguna manera: tema, plantejament de situacions...



Avui t’envie roses i aquests versos

que volen dir-te, amor, quanta enyorança

sent de tu quan no estàs i es petrifica

el mon a poc a poc i és tot silenci.

Avui t’envie, amor, el meu desig

de tu que és foc inmens i inacabable,

que és pluja eterna i Font que em naix la vida

en cada gest, cada ombra, en cada somni.

Avui t’envie, amor, el meu amor

fet passió pernne en la fermesa

de voler-te i voler que cresca i dure

aquest camí que junts obrim de joia.

Comentari literari

El poema es de Marc Granell. L'emisor parla en un to dramátic, el receptor, o receptora en aquest cas es una xica la cual vol dir-li que la ama

Parla am il·lusió de l’amor en la llunyania. Utilitza l’anàfora (Avui t’envie, amor…), la personificació (versos que volen dir-te…) i el joc de paraules (repeteix molt la paraula amor).