llengues asiátiques treball

Llengües Asiàtiques

Sergio Vázquez

Nicolás Aznar

1º Bachiller Ciéntific

La macrofamília fuyu és una macrofamília de llengües hipotètica conformada pel coreà i les llengües japòniques.

La macrofamília àustrica que inclouria el japonès, les llengües autronèsies, les llengües tai-kadai i les llengües miao-yao.

La macrofamília euroasiàtica que inclouria les llengües indoeuropees, les llengües uràliques i les llengües altaiques.

La macrofamília nostràtica que inclouria la macrofamília euroasiàtica anterior així com a les llengües dravídiques, les llengües afroasiàtiques i les llengües kartvelianes.

La macrofamília dené-caucàsica o sinocaucàsica que vincula les llengües sinotibetanes, amb les llengües caucàsiques septentrionals.

La macrofamília uràlico-iucaguirina que proposa que les llengües uràliques i les llengües iucaguirianes estan filogenèticamente emparentades.

La macrofamília uraloaltaica és una proposta generalment rebutjada encara que alguns lingüistes consideren que hi ha evidència a favor de la seva existència.

Japonés

L'idioma japonès o idioma nipó és un idioma de la família de llengües japónicas parlat per més de 130 milions de persones, principalment a les illes de l'arxipèlag del Japó.

                                                                 

2.Fonología

Té cinc vocals i setze consonants 2 i és molt restrictiu en la formació de síl·labes. L'accent és musical, amb dos tons diferents: alt i baix.

3.Gramàtica

El japonès és una llengua d'estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en paraules simples. Cada un d'aquests elements té una significació fixa i apta per existir separadament. El japonès és gairebé exclusivament sufijante, amb molt pocs prefixos, com per exemple, els honorífics o- (お), go- (ご), de manera que els únics processos per a la formació de paraules són la composició i la derivació mitjançant sufixos.

4. Escritura

L'escriptura japonesa està basada en un sistemes d'ortografia molt important: Aquest està compost pels ideogrames xinesos, o kanji, introduïts al Japó al voltant del segle IV. Aquests s'utilitzen com ideogrames i fonogrames. Cada kanji té diverses lectures, tant natives com d'arrel xinesa. Generalment la lectura xinesa s'usa quan es formen paraules compostes la lectura nativa s'usa en kanjis 'solitaris'.

                      

Cançó en Japònes

https://www.youtube.com/watch?v=ugXarIQnMnw

Traducció d´algunes paraules de la cançó

Bakuhatsu→ Explosió

Saseru→ Deixar

Kerareta→ Golpejar

Kibun→  Humor

Sakasa→ Al contrari

Bibliografía

Hem fet servir algunes pàgines de wikipedia per buscar una informació extensa

https://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_de_Asia

També en buscar imatges en les imatges de la pròpia pàgina

https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_japon%C3%A9s

llirica trobadoresca

ACTIVITATS

Els gèneres de la poesia trobadoresca

  

1. Crea una entrada en el teu blog amb el títol "Lírica trobadoresca" i realitza les següents activitats:

- Relaciona els noms de les composicions amb les definicions corresponents i trasllada la informació a l'entrada del teu blog:

Sirventés / Plany   /  Alba   / Pastorel·la /  Balada i dansa / Cançó

•  Composicions amoroses destinades a ser ballades

•  Diàleg amorós entre una pastora i un cavaller que festeja

•  És el poema més típic de la lírica trobadoresca. Un trobador es declara vassall d’una dama cortesana. Té almenys 5 estrofes, i una tornada. El nom de la dama s’amaga darrere d'un senyal.

•  Poesia moral o d’atac personal o de contingut ideològic

•  Cant de lloança i de lamentació a la mort d’un senyor o amic

•  Poema que evoca els sentiments dels amants que s’acomiaden després de passar la nit junts.

- Escolta la cançó Boig per tu de Sau. Completa els buits on hi ha asterisc i explica:

- Quins personatges apareixen?

-  A quina fase del trobador correspon la composició? Justifica-ho

- Quina relació hi ha entre el vers “estic boig per tu” i la lírica trobadoresca?

En terra humida escric:

“nena estic *               

Em passo ela dies * 

Com et puc estimar

Si *

Servil i acabat, *

Sé molt bé que *

Jo no puc arribar on ets tu,

Però dins la meua copa veig

reflexada la teva llum,

me la beuré.

Servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis *

*                                es perdran

entre la pluja que caurà avui.

Em * *

Servil i acabat, boig per tu

primeres dones escriptores

La primera escriptora, Christine de Pizan (1364-1430) Va ser al segle XIV quan per primera vegada una dona va poder guanyar-se la vida escrivint. Aquesta dona, Christine de Pizan, va esdevenir la primera escriptora professional de la història gràcies a la seva tenacitat i força de voluntat. No només això, Christine va passar a la història com una gran defensora dels drets de les dones en la societat. Els homes que la van recolzar Van ser curiosament dos homes que van encoratjar a aquesta jove italiana a desenvolupar i potenciar les seves precoces dots intel·lectuals. El seu pare, Tomasso dóna Pizano, era un metge i astròleg italià que havia arribat a la cort de Carles V com a assessor del monarca francès acompanyat de la seva dona i la seva filla de quatre anys. Aviat es va adonar de la intel·ligència de la nena, focus de conflicte amb la seva esposa, qui preparava per Christine un futur acord a una dama de la cort, ben casada i amb molts fills. La insistència de Tomasso va fer que la mare de Christine acceptés de mala gana una educació especial per a la seva filla.                                                                                                                                                                                                                                                                                             Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle XV. Va naixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.Durant la seva vida religiosa, sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seva altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir, Aldonça de Montsoriu.                                                                                                                                                                                   

vocabulari

3. Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor

cosa, donzella, tros, disfresses, ocell, ciutat, soltera, cosina, colze, Rússia, zebra, traces

     So sonor                                                                                        S sorda

tros                                                                                                        ciutat
cosa                                                                                                      disfresses
donzella                                                                                               ocell 
colze                                                                                                     soltera
cosina                                                                                                 Rússia 
 zebra                                                                                                   traces

corrección examen

1.  donzella (z)
     ocell(s)
     ciutat(s)
     cosina(z)
     colze(z)
     russia(s)

3.
i parlare daquells per a qui el cos es preso de passions condemnades: poética

5.
 disglosia disglósia
 es és
 trastorno trastorn

6.
El bilingüisme dels pobles no és un fet natural , ja que per a cada societat basta una llengua. Una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte, ja que la presència de dues llengües és innecessària: una llengua està ocupant l'espai de l'altra.Una d'aquestes desapareixerà.

7.
 llingüista lingüista
 us úsEl bilingüisme dels pobles no és un fet natural , ja que per a cada societat basta una llengua. Una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte, ja que la presència de dues llengües és innecessària: una llengua està ocupant l'espai de l'altra.Una d'aqueEl bilingüisme dels pobles no és un fet natural , ja que per a cada societat basta una llengua. Una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte, ja que la presència de dues llengües és innecessària: una llengua està ocupant l'espai de l'altra.Una d'aquestes desapareixeràstes desapareixerà
 posibilitat possibilitat

9.
 mon món
mes més
son són
xines xinés

10.
alfabet ucraïnés
alfabet grec
alfabet xinés

11.
lengua llengua
 germanicas germàniques
eslavas eslaves
celtas celtes
uralicas uràliques
italicas italiques

12.
galaicoportugues galaicoportugués
portugal Portugal

13.
catala català
comunitat valenciana Comunitat Valenciana
catala y valencia Català i Valencià

14.
llengues asiàtiques: japonés
llengua africana: l`àrab

Llibre de les besties

1. En la introducció al llibre Roc Casagran ens diu que el Llibre de les bèsties no és un simple conte ni està pensat com un divertiment. Es tracta d’una obra profunda que Llull escriu amb una finalitat: conduir-nos cap al Bé. La seua intenció és, doncs, didàctica i moralitzadora. Ens fa veure el comportament miserable de l’ésser humà i ho fa situant-nos davant un grup de bèsties en les quals ens podrem reflectir com si es tractara d’un espill: l’engany, la traïció,  l’enveja, la mala fe, … de l’home apareixeran representats en aquests animals.

En la pàgina 85 del llibre de text (“Valencià: llengua i literatura”) tens explicat el que significa fer una literatura moralitzant i didàctica. Una vegada llegida aqueixa informació, extrau del Llibre de les bèsties un exemple de moralització i un altre de didactisme. 

Fer una literatura moralitzant i didàctica es orientar l'opinió i la conducta a favor dels valors ètics i tenir voluntat de fer entenedors els valor ètics i morals, a més de la doctrina religiosa, com per exemple, a l´història de l´ermità que, veient que el rei no sap governar, el guia amb la doctrina cristiana aconseguint un regne governat amb justícia (exemple de moralització), i el llibre en sí usen exemple de didactisme.

2. Al llibre hauràs vist que apareixen una gran quantitat d’històries o exemples contades per diversos personatges. Resumeix-ne tres de les que més t’hagen agradat, encuriosit o impactat.

  La primera és la de que en un lloc tots els animals quedaven en que cada dia un animal aniria per a que el lleó si menjara, doncs li va tocar a la llebre que amb por de morir aní al migdia i al presentar-se davant del lleó va excusar-se de que havia un lleó que va intentar menjar-se'l, doncs escapà, el lleó s'enutjà i va preguntar on estava aquell lleó, la llebre va guiar al lleó fins a un llac, on es va reflectir el lleó, doncs la llebre digué que aquell era el lleó, el lleó es tirà a la mar i morí afogat.
La segona és d'un rei que governava molt mal, doncs un ermità, que escoltava la gent com es queixava d'ell, va baixar al regne i es presentà front al rei i li digué que governava malament i que ell l'ajudaria a governar. Al cap del temps el regne va ser governat amb justícia, aconsellat per la véu de Déu.
L'ultima és d'un agró que ja era vell i no podia caçar, doncs va dir als animals del llac que havien uns pescadors que en poc temps anaven a fer el seu treball, ell va dir que traslladaria a tot animal fins a un altre llac cada dia, aleshores tots acceptaren. Cada dia se'n portava a un animal i se'l menjava pel camí. Un dia el carranc volia anar al llac, l'agró el portà fins al llac, però el carranc va bore les espines dels peixos i mentre volava agafà el coll de l'agró i el matà.

3. Quina creus que és la funció d’aqueixos exemples, és a dir, amb quina finalitat els intercala Llull?  Creus que aconsegueix el que es proposa?

   La funció del primer exemple és que l'astúcia es més forta que la força.
     La funció del segon exemple és que amb la ajuda de Déu tot és millor i que amb ajuda tot és més fàcil.
     La funció del tercer exemple és que cal no confiar en aquell que mai diu la veritat i que cal desconfiar abans de confiar.

i si crec que Ramon Llull aconsegueix el que es proposa.

 4. Descriu la cort del rei dels humans a la qual arriben els consellers del rei lleó. Què hi troben? Com és el rei i els seus consellers? Quin paral.lelisme podries establir amb la situació política actual? Explica bé la teua resposta.

La cort del rei dels humans era la causant del malviure del regne, ja que pensaven més en ser rei que el propi rei. Per exemple quan huit homes notables es queixen dels oficials del rei, que eren roïns, pecadors i que destruïen les seues terres, doncs ja que el rei té molta estima a la cort, es aconsellat per aquesta, però diuen que no perquè els oficials eren amics seus, aleshores no fa res. El rei és molt ingenu, i fa tot el que la cort li diu, a més li agrada la caça i és manipulador; la seua cort o els seus consellers són molt corruptes i es preocupen de ser rei abans de millorar el seu poble. És molt similar la situació actual i la que conta el llibre ja que ambdues situacions els consellers ( actualment polítics) busquen el benefici personal a costa del poble.
 
  5. Fes una llista amb els cinc animals més importants que apereixen a l’obra i escriu un vici o una virtut que els caracteritze.

La guineu (astúcia), el lleó (inseguretat), l'elefant (desconfiat), bou (servicial), lleopard (ambiciós).

  6. Al Llibre de les bèsties hi ha episodis i situacions originals de Llull, però tant el seu to general com el seu conjunt procedeixen del Kalila i Dimna. Busca informació sobre aquesta obra.

El Calila i Dimna són fabules d'origen hindú escrites per Baida. un filòsof hindú. És la màxima expressió de la literatura hindú. Són fabules morals que tenen un ensenyament.És utilitzat per educar prínceps mitjançant l'orientació amb preguntes i respostes entre el rei i un filòsof.

  7. La guineu és el personatge principal d’aquesta obra. Entre els diferents adjectius que la caracteritzen podríem dir que el de manipuladora seria un dels qualificatius que millor la descriuen. Completa aqueixa descripció a través d’adjectius i d’actuacions de la Renard que els expliquen (és a dir, que expliquen els adjectius que has utilitzat per a descriure-la)

La guineu es un ésser manipulador, amb intenció de poder, a la qual no l´importa la vida dels demés si no és per a satisfaces la seua consciència, també desconfiada, astuta, intel·ligent.

8. Al capítol 5 apareix un home que es situa davant la taula del rei quan aquest està menjant. En qui creus que s’inspira aquesta figura? Quines característiques físiques i psicològiques presenta?

Era un home vestit de forma pobre i amb una gran barba.

9. També en aquesta obra Llull aprofita per presentar-nos dos tipus de personatges propis de l’època: els joglars i els ermitans. Explica quin concepte té de cadascun i posa exemples on ho veiem.

L'ermità apareix en una faula, en l'exemple que he posat en l'exercici 3.El concepte que té es de guiar. Els joglars intervenen a un relat on el rei busca un rei digne de la seua filla, doncs aquests recomanen al rei que els vestix i dona de menjar.

10. El llibre de les bèsties pot llegir-se com una obra autònoma, però en realita forma part d’una altra obra més extensa: Fèlix o Llibre de Meravelles. Busca informació sobre quan i on va escriure Llull aquesta obra, amb quina finalitat, en quines parts està dividida...

Ramon Llull va escriure el Llibre de les meravelles en París entre l'any 1287 i l'any 1289,  és una mena d'enciclopèdia de gran abast i amb clara intenció doctrinal,la finalitat és ensenyar el cristianisme mitjançant l'exemple. Aquesta obra està dividida en 10 apartats. Cadascuna de aquestes té un significat diferent, com el segon que parla dels àngels i la part novena que parla dels hòmens. El Llibre de les bèsties correspon a la setena part.

11.  Llull va viure en una època on la societat estava rígidamentd dividida en classes, la societat estamental, de la qual tens la representació clàssica més amunt. Busca en el llibre dues històries on quede patent que Llull és un defensor d’aquest tipus de societat.

Tanmateix en el propi argument de la història, on cada bèstia te una lloc dins de la societat, com seria el lleó el rei, o la pantera, el lleopard, l´os, etc els consellers.

12. En l’obra veiem també la típica misogínia medieval.  El sotmetiment de la dona a l’home és present en moltes històries on aquesta és, a més, objecte de maltractament i apareix retratada com un ésser  boig o diabòlic. Posa exemples d’açò que hages trobat al llibre.

Quan la lleoparda és sotmesa pel lleó per casar-se.

13. Reflexiona sobre el final de l’obra. Hi preval la justícia? Com interpretes que el rei no siga destronat?

Hi ha justícia perquè la rabosa no mereix ser reina perquè ha trair a molts animals, com el bou, el qual li havia jurat honor i lleialtat. El rei no és destronat gràcies a l´elefant, qui, amb molta astúcia, aconseguix trair la rabosa i matar-la, i, amb açò tenir un regne en pau.

14. Al final de la història sembla que Llull ens diu la finalitat amb què l’ha escrita. Per a què i per a qui l’escriu?  El que pretén aconseguir es pot estendre a tota  la societat? Explica’t.

Llull escriu aquest relat per la gran corrupció que hi han a les corts dels reis, on tots volen trair el rei i ser ells mateixos governants del regne, aleshores el representa en el regne animal, on la rabosa vol ser reina ja que el lleó la traira. Tot aquesta idea es pot estendre a tota la societat ja que açò passa a tot arreu

DICTAT

Els estereotips o clitches lingüistics manifesten activitats perjudicioses en formes de dicotomies: Hi ha llengües suaus o dolces, llengües aspres, llengües focals, llengües dificils, llengües de cultura i llengües primitives i encara mes dins dúna mateixa llengua, hi ha varietats, unes varietats llingüistiques superiors i unes altres inferiors i aixi dons els perjudicis lingüistics no acaben en el menystratament d'unes llengüe amb relació amb les altres. sinó que tambè te una incidencia en la varietat interna de la llengua. Es per aixó que podem diferenciar les actituds llingüistiques perjudicioses en dos nivells de realització:
interlingüistiques
infralingüistiques

variació lingüística

TIPUS DE VARIETATS LINGÜÍSTIQUES:

A) VARIETAT HISTÒRIQUES o DIACRÒNIQUES
B) VARIETATS GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES
C) VARIETATS SOCIALS O DIASTRÀTIQUES
D) VARIETATS FUNCIONALS O DIAFÀSIQUES

A) Les varietats històriques o DIACRÒNIQUES afecten bàsicament la història de la llengua. Totes les llengües han anat evolucionant a través del temps, i cada època es defineix per l’ús d’uns elements característics, encara que l’evolució de la llengua és molt lenta. Fins i tot, hi ha trets que singularitzen la llengua emprada per les generacions més joves en oposició a d’altres que caracteritzen la parla de les generacions de més edad. També en aquest cas, encara que el tema no ha estat gaire estudiat, podríem parlar de varietats diacròniques: la varietat juvenil i la varietat senil de la llengua actual.

B) Les varietats geogràfiques o DIATÒPIQUES són una altra de les diversitats existents en tota llengua. Aquestes divergències vénen donades per la relació que s’estableix entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comàrteixen unes característiques lingüíastiques comunes que les diferencies d’altres grups que habiten altres territoris de la mateixa llengua.

C) Les varietats socials o DIASTRÀTIQUES són aquelles que caracteritzen els diversos estrats o grups sòcio-culturals que componen tota societat lingüística. És evident que no parlen igual els botiguers que els economistas, encara que tots dos grups tracten el tema del comerç. Les varietats diastràtiques són també anomenades DIALECTES SOCIALS perquè els trets distintius que els caracteritzen són compartits pels membres de grups professionals, tècnics, socials, etc. En aquest sentit es pot parlar de dialectes o argots propis dels estudiants, dels metges, etc.

D) Els dialectes funcionals, també anomenats varietats DIAFÀSIQUES, estan determinades per les funcions concretes del discurs lingüístic en cada tipus de situació d’ús. Aquestes es vinculen a les funcions lingüístiques concretes. Així, mentre que els diversos funcionaris d’una institución poden emprar, a l’hora d’intercomunicar-se, unes variants lingüístiques diastràtiques pròpies de la seua peculiar parla, sols el vocabulari estructe de la funció administrativa pertany a la varietat diafásica.

És evident que no emprem la mateixa manera de parlar –el mateix registre lingüístic- quan parlem col.loquialment amb amics i parents amb els quals ens uniesen lligams afectius forts, que quan ho fem amb desconeguts o quan ens trobem en una situació comunicació més formal (discursos acadèmics, diàlegs erudits, exàmens, etc.)  

La llengua estàndard 

Fora de la classificació anterior trobem un altre tipus de varietat, l’anomenada estàndard. Aquesta varietat facilita la comunicació entre els parlants d’una mateixa llengua. Aquesta fita s’aconsegueix seleccionant diverses característiques comunes de totes les varietats lingüístiques que té una llengua i n’exclou els localismes, perquè pretén arribar a un grau de formalitat elevat. És la llengua que empren els mitjans de comunicació tant orals com escrits i també l’administració, l’ensenyament. És una varietat de llengua que tothom entén.

ACTIVITATS:

1. Explique la diferència que hi ha entre la varietat històrica i la diafàsica i escriu un exemple de cada.

• Està vinculada al temps, a l’època històrica en què es troba el parlant que l’usa, la seva edat, la generació a la qual pertany. Així doncs, és evident, per exemple, que no parlaran igual un padrí o un nen. Aquí entra en joc la varietat històrica o diacrònica, la que va a través del temps.
• Subordinada a la situació comunicativa. Coneguda amb el nom de registres. Dins de la variació estilística trobem el registre literari o culte, el registre familiar o col·loquial, el registre vulgar i el registre cientificotècnic.

2.  Definiu amb les vostres paraules què és la llengua estàndard.

•     Fora de la classificació anterior trobem un altre tipus de varietat, l’anomenada estàndard. Aquesta varietat facilita la comunicació entre els parlants d’una mateixa llengua. Aquesta fita s’aconsegueix seleccionant diverses característiques comunes de totes les varietats lingüístiques que té una llengua i n’exclou els localismes, perquè pretén arribar a un grau de formalitat elevat. És la llengua que empren els mitjans de comunicació tant orals com escrits, emperò també l’administració, l’ensenyament. És una varietat de llengua que tothom entén.

3. Esmenteu el tipus de varietat lingüística a què es refereixen les següents oracions:

.El català que parlava Ramon Llull. varietat geogràfica

.La diferència de parlar entre el teu oncle i tu.  varietat social

.La llengua de TV3.   varietat estilística o diafàsica

.La varietat de llengua que emprem mirant un partit de futbol.   llengua estàndard

.El parlar de València.   varietat històrica

4.  Realitzeu un mapa conceptual amb les principals idees de la variació lingüística.    

 5. Expliqueu la diferència entre els següents conceptes i poseu un exemple de cadascun:

 Llengua, norma i parla

Si bé és cert que una llengua és una creació col·lectiva, social de tots els seus parlants, també és cert que cada parlant en fa un ús individual, propi, d'aquest sistema d'expressió. Anomenem aquesta possibilitat d'expressió individual, d'ús particular de la llengua, parla. Podríem dir que un parlant concreta en cada moment, d'una manera determinada, les possibilitats que li ofereix el codi o llengua.Per això el concepte de llengua té sempre una dimensió social mentre que el concepte de parla fa rweferència a l'ús individual.

Ara bé, no és pensable que un determinat parlant faci un ús absolutament personal i lliure del codi lingüístic. Hi ha determinadesnormes que ens "obliguen" a utilitzar determinades formes en determinats contextos. Si jo m'adreço a una autoritat, utilitzaré unes formes concretes (tractament, estructura del missatge) diferents de si m'adreço a un amic o a un col·lega.

Per tant, ens cal tenir ben presents aquests tres conceptes:

. llengua: sistema de signes o codi lingüístic, creació social d'una col·lectivitat.

. parla: ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les possibilitats que li ofereix el codi.

. norma: element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha d'expressar-se.

l´accent diacritic

L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític distingeix paraules que s’escriuen igual però tenen diferent significat

bé (adverbi de mode)                      be (nom lletra   bóta, bótes (recipient)                    bota, botes (verb botar / calçat)   déu (divinitat)                                  deu (número; font; verb deure)   dóna/es (verb donar)                      dona/es (senyora)   és (verb ser)                                    es (pronom feble)   fóra (verb ser)                                  fora ( adverbi de lloc)   mà (part del cos)                              ma (possessiu)   més (adverbi quantitat)                    mes (part de l’any)   mèu, mèus (veu del gat)                 meu, meus (possessiu tònic)   mòlt,a/s/es (verb moldre)                molt,a/s/es (quantitatiu)   món (tot allò creat)                          mon (possessiu àton)   móra, móres (fruit siveltre)           mora, mores (dona musulmana)   nét, néta, néts, nétes (parentiu)     net, neta, nets, netes (no brut)   ós, óssos (animal)                          os, ossos (part del cos)   pèl, pèls (cabells)                           pel, pels (contracció prep + art)   sé (verb saber)                                 se (pronom feble)   sí (afirmació)                                     si (condicional)   sóc (verb ser)                                    soc (calçat)   sòl (terra)                                          sol (astre/nota/verb soler   són (verb ser)                                    son (de dormir / possessiu)   té (verb tindre)                                 te (infusió; lletra; pronom feble)   véns, vénen (verb vindre)                  vens, venen (verb vendre)

1.    Escolta la cançó Corren del grup Gossos, completa els buits i posa l’accent gràfic i 
     diacrític on calga.

                          CORREN                                                                        

      És tard, no sé quina hora és,

      però és fosc fa * estona

      és fàcil veure que no hi ets,

      ni un paper, ja poc importa.

      Poso els peus a terra, vull caminar,

      necessito despertar en un dia * templat

      Encara em queda temps per descobrir

      tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

      Corren, corren * pels carrers  corren

      paraules que no s'esborren, 

      imatges que no se'n van.

      I ploren, ploren pels carrers, ploren

      com * gotes d’aigua s'enyoren, 

      aquells que ja no es veuran.

      Difícil descobrir què sóc avui,

      una gota em cau mentre una altra em treu la set.

      Plou i fa sol alhora. Tum bala bala bala, tum bala bala     

      que m'apuntava, era la meva  i jo mateix em *disparava

      raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

      Una revolució dins meu, la sedueixo i es *transforma

      No no no no no no no no, s'esborren, 

      en conformo en mirar-me

      Mirar-me de dins cap a fora.

      On puc anar-te a buscar? 

      Nena, no es *broma

      hauria d'haver estat diferent,

      però en un moment s'han tancat les portes.

2.    Posa l’accent gràfic i diacrític on calga:

      No té més remei que pagar el que deu.

      Ha portat els béns a pasturar.

      El meu germà sol passejar pel camp totes les vesprades.

      Em fan mal tots els ossos.

      No té mai temps per a mi.

      De son que tinc em fan mal els ulls.

      No sé com  pots suportar-ho.

      Jo sóc el major dels germans i he deixat el cotxe més net

      He vingut pel camí vell.     

      Si vénen prompte, acompanya’ls a vore si ho vens tot

3.    Escriu una frase amb cada grup de paraules:

• Mòlta, molta, dóna: Dóna-li molts grans de café mólt        
• Sòl, móra, mà: he agafat amb la mà una mora del sòl                   
• Mèu, són, bóta:               

4.    Posa els accents gràfics i diacrítics:

Lluís va fer els exàmens la mar de bé.

Tot aquell vi no cabrà en una sola bóta.

A l’època grega estava ple de déus, deesses i semidéus.

No dónes res aquelles pobres dones.

És el millor amic que tinc.

A l’ós panda li han trencat un os de la mà dreta.

Pel que veig, el que volen és prendre’t el pèl.

Jo sé qui ho ha fet.

El sòl de casa té fulles grogues pintades.

Tu véns ací i sé que vens més café molt que malta.