Les vocals

En valencià escrivim 5 vocals a, e, i, o, u, però en pronunciem 7 ja que distingim dos tipus de e i de o, segons el grau d’obertura. Per exemple, la o i la e de porta i cèntim sonen obertes, mentre que les de camió i vaixell es pronuncien tancades. Aquesta variació, però, sols es dóna en la posició tònica de la paraula.Quan la e, o no porten accent, per pronunciar-les obertes o tancades ens podem guiar amb les indicacions que trobaràs en les activitats 1 i 2:

1. Copia les següents paraules en la casella corresponent

Novel·la, inepte, subjecte, encèfal, arrel, acadèmia, caravel·la, novel·la, fèmur, recepta, pètal, mel, perpetu, ferro, nervi, preu, mèdic, serra, obsequi, perfecte, cèl·lula, varicel·la, tendre, equivalència

Paraules amb e oberta	Exemples
a) Davant de l, l·l, rr, r	Novel·la arrel caravel·la mel nervi serra cel·lula varicel·la
b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u	preu
c) En termes científics	fèmur mèdic
d) En paraules amb les terminacions cultes:   -ecte, -ecta, -epte, -epta	inepte subjecte recepta perfecte
e) En quasi totes les paraules esdrúixoles	acadèmia equivaléncia
f) En altres paraules	encèfal pètal ferro obsequi tendre

2.  Copia les següents paraules en la casella corresponent:

Boig, roja, perol, roca, pot, carrossa, albercoc, granota, dòmino, morta, cassola, neurosi, oli, Alcoi, dijous, groc, història, porta, cresol, estereoscopi, bajoca, fibrosi, bou, soia, picota, heroi, òrfena, grossa, microbi, gentola

Paraules amb o oberta	Exemples
a) Davant de les vocals i, u o de síl·laba amb aquestes vocals
b) En els termes científics i erudits
c) En quasi totes les esdrúixoles
d) En les terminacions: - oc / oca        - oig / oja      - ol / ola - ort / orta      - ot / ota        - ossa	boig roja perol pot carrossa albercoc

Les consonants     

El sistema consonàntic és més complex. Els sons es classifiquen segons dos paràmetres: el punt d’articulació i el mode d’articulació.

- Punt d’articulació: fa referència al lloc on es produeix el contacte entre els òrgans 

   que intervenen en la pronunciació dels sons. Permet classificar les consonants en   

   bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velar.

- Mode d’articulació: fa referència a dos aspectes de la pronúncia dels sons:

a)    El grau d’aproximació dels òrgans que intervenen en el moment de la 

pronúncia, així tenim consonants: oclusives, fricatives, africades, vibrants, laterals i nasals.

b)    La vibració o no de les cordes vocals en pronunciar els sons les distingeix en sordes i sonores 
       

		Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Palatal	Velar
Oclusives	Sorda	pare		castell			cuina
	Sonora	cobrar		fada			ganes
Fricatives	Sorda		confiar		sant	Xàtiva
	Sonora		veure		zebra	Jaume
Africades	Sorda				potser	Conxa
	Sonora				setze	metge
Vibrants	Simple				cara
	Múltiple				roda
Laterals					mel	llavar
Nasals		muntó			plàtan	ronya

3. Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor

cosa, donzella, tros, disfresses, ocell, ciutat, soltera, cosina, colze, Rússia, zebra, traces

So sord	So sonor

4.  Descriu, amb tots els trets que hem estudiat, les següents consonants:

v                             g                                            ll                                             tz