mercader del diable

COMENTARI: 

En relació al gènere literari a què ens enfrontem, observem que pertany a la prosa religiosa i moral . Llegit el text podem definir el tema que tracta com L’ambició no ens porta a cap lloc.

Quant al resum, ens trobem front a una narració. Un mercader de Mallorca arriba a la Seu per donar gràcies als sants encenent-los un ciri. Com li’n sobra una li l’encén a un quadre del diable i aquest, en somnis li ho agraeix. Com a recompensa deixa al mercader demanar-li allò que vulga i ell, li diu que vol diners. Al somni, el diable li mostra on amagava una olla plena de diners a un camp, que podria arreplegar al dia següent. Per senyalar el lloc, el mercader fa les seues necessitats al lloc on l’hagué soterrada. En despertar, veié que s’havia fet tot al llit i s’adonà que aqueixa fou la recompensa que el diable li féu Aprofitant aquests trets relacionats amb l’estil podem deduir que està dirigit al poble, car algunes expressions com ara s’havia cagat al llit ens ajuden a entendre que no soles estava dirigit a la societat aristocràtica 

 A l’hora de relacionar aquest text amb altres ens recorda alConde Lucanor, on un noble li demana consell al seu amic cada capítol i aquest li dóna una possible solució als seus problemes fent servir-se de contes  als quals queda perfectament reflectit l’ensenyament moral.

  Aquesta relació faria referència a l'objectiu del sermó queés el didactisme, és a dir, donar una lliçó moral. 
El tema de l’obra: l’ambició porta sempre al desastre.

Per tal de concloure el comentari hem de dir que aquest fragment del dotzé llibre de Lo Crestià tracta d’explicar la importància de l’acció cristiana de rebutjar tota acció ambiciosa.
El context històric i social és el de la literatura religiosa i moral que intentava frenar l’arribada dels nous pensaments humanístics.

Comentari lo temps es tal que tot animal brut

Comentari: 

 
Lo temps és tal que tot animal brut, és la rima o cançó LXIV del nostre més insigne poeta clàssic de tots els temps, Ausias March (Beniarjó 1397 – Valéncia 1459), el qual junt a escritors de reconeiximent mundial com Sor Isabel de Villena o Joan Roïç de Corella, establiren i marcaren el nostre Sigle d´Or, el Sigle d´Or de les Lletres Valencianes.
Lo temps és tal que tot animal brut, és una de les composicions més breus del cançoner d´Ausias March que consta de tres coples creuades unisonants i una tornada que es troba en l´estrofa que comença per “Lliri entre carts”, sent este poema un cant més que d´amor de desamor i lamentació.
Vullc fer notar, que en la traducció realisada, no he canviat frases com “han melodia tanta”, per “tenen tanta melodia”, per eixemple, perque “han melodia tanta” seguix sent d´un correcte valencià actual, pero expressant-se en un llenguage poètic que busca fer la rima com toca, i que si estiguera escrit eixe poema en el dia d´ahir, per a fer eixa rima la frese en concret podria escriure´s de la mateixa manera.
Té huit versos cada estrofa amb 10 sil·labes, este estil s'anomena cobles. Té rima assonant.
El tema principal és l'amor injust perque ella no li correspon, i él pensa que és injust perque ella no sap l'amor que sent per ella i per això no li correspon.

Revista digital

 Revista digital



http://issuu.com/miguelmunoz72/docs/valenciano

Linea de temps

autoevaluació

1. La nota que crec que me mereix es un 6. He fet el exercicis manats a clase, tinc un 6,5 en un examen i un 5 en l'altre. El meu blog es millorable pero tinc totes les activitats fetes. La meua atenció a classe també és millorable, però sempre estic en silenci i no moleste.

2. El treball que més m'ha fet aprendre ha sigut el del periodic digital perque he aprés molt sobre els autors i les obres dels que he parlat, ja que tot l'he tingut que llegir i redactar jo.

3. El treball que mes dificil m'ha resultat ha sigut el de el comentari, el mapa conceptual i la linea de temps, perque no es molt dificil però es molt extens. El treball més facil ha sigut aquesta autoevaluació, perque no hi ha que pensar molt.

4. No tinc millores que aportar per a l'any que ve.

periodic digital

  

En aquest treball anem a parlar de l'humanisme, amb l'autor Jordi de SantJordi i Isabel de Villena i de la prosa religiosa i moralitzant amb Sant Vicent Ferrer.

Humanisme

Que es l'humanisme?

L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.

Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del SEGLE XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaiximent. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.

La impremta hi va tenir un paper molt important; gràcies a aquesta, l'humanisme es va poder expandir molt més ràpidament, a partir del 1450. A més, les acadèmies i les universitats també van tenir un paper clau en la seva expansió, i se centraren en la llengua, la filosofia i la literatura. Estaven formades per erudits que, sota la protecció econòmica (mecenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traducció de manuscrits antics i a l'intercanvi de coneixements i idees

Jordi de Sant Jordi

 Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de Valencia al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, ja que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any.

El seu breu cançoner (se n'han conservat només 18 composicions) és essencialment amorós, dins l'actitud encara vinculada a l'amor cortesà trobadoresc, que mantenia la seva vigència i eficàcia en els nuclis postfeudals de Catalunya.

La influència dels grans trobadors del segle XII és palesa en la seva obra poètica.

Obra

La seva obra, se n'han conservat 18 poemes.

El seu més bell poema, veritable joia de la lírica catalana, els Estramps, s'obre amb uns versos, solemnes i rotunds, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular.

La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia

Bernat Metge

 Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni (1399). 

Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional. Per part de pare va aprendre els coneixements cientifics i per part del seu padrastre els de les lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació.

Quan va morir el rei Joan I (1396), va ser processat per corrupció i traïció amb altres funcionaris, acusat de l'assassinat del rei i fer un ús indegut de diners públics. Arran d'aquestes acusacions, va escriure la seva obra mestra Lo somni (1399), dividida en quatre llibres i escrita en primera persona. No hi ha proves documentals que fos empresonat, tot i que a Lo somni l'autor diu que va ser tancat al Castell Nou.

Tanmateix, el 1398 va ser absolt i va passar al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410). Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials.Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, va tornar a ser apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment va viure com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort, a la casa del carrer de la Cucurulla, el 1413.

OBRA

La seva obra mestra fou Lo somni, redactada el 1399, poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. Bernat Metge va ser víctima d'acusacions implicant-lo en la mort sobtada del rei Joan I, del qual n'era conseller.

A Lo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que van utilitzar l'escriptura per al prestigi personal.

Rois de Corella

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.

Roís de Corella era el fill primogènit d'una família de la noblesa i havia de dedicar-se, per tant, a la carrera militar (cas d'Ausiàs March) o a la diplomàcia. No podia ser ni advocat ni metge, professions reservades a l'estament burgès. I encara menys indicat era entrar en la carrera eclesiàstica. Segons els estudiosos, sembla que Roís de Corella trencà tota aquesta rígida distribució, ja que no fou militar, i per contra, cap a la maduresa ingressà en l'estament eclesiàstic. Aquesta dada és interessant de tenir en compte per a després poder entendre alguns aspectes bàsics de la seva obra.

De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove Roís en les arts amatòries i literàries.

El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Un total de 780 volums foren donats a la seva mort als frares del convent de Sant Francesc de València.

La seva obra –escrita en vers i en prosa, i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres. 

 OBRA: 

Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista als Països Catalans i fou l'últim escriptor important de renom fins a la Renaixença.

L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obraliterària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions. 

 

 

 

correcció examen

1.
improvisaba- improvisava
vita christi- Vita Christi
eclesiastica- eclesiàstica

Eiximenis: Va nàixer  a Girona en 1330. La seua obra la va escriure en llengua vulgar, destaca lo Crestià, separat en 13 volumns, pretèn estimular el cristianisme.la seua obra mes divulgada es el llibre del ángels (1392). Te com a objectiu la educació religiosa i civil dels laics.

2.
 Els autors que van escriure amb un llenguatge col·loquial van ser Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer.

Sant Vicent va començar a escriure amb un llenguatge col·loquial per que predicaba a molts països

Eiximenis vca començar per una raó pareguda. Ell era un franciscà i a les universitats va aprendre el llenguatge col·loquial.

3.
caracter- caràcter
ilustrar- il·lustrar
misógin- misogin

mes informació: El que mes destaca del estil es l'utiliació del llenguatge sencill i viu, evita conscientment els cultismes, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió del públic.

4.
noveles- novel·les
mes- més
eclesiastic-eclesiàstic
es- és
son- són
magics- màgics
extraordinaries- extraordinàries
legendaries- legendàries
exotiques- exótiques
pasat-passat
coetanea- coetànea
ironic- irónic


5.
te- té
Ausias- Ausiàs
silabes- síl·labes
consideraba- considerava
el amor- l'amor
Ausias- Ausiàs

6.
Aquest poema (Veles e vents) està dividit en tres estrofes, la primera estrofa està composta per 8 veros d'art major amb 10 sil·labes cada un.

La segona estrofa està composta per 8 veros d'art major amb 10 sil·labes cada un.

En la tercera i ùltima estrofa té cuatre versos d'art major amb 10 sil·labes com les altres.

El gènere del poema es cant d'amor i el tema ès l'amor injust
Respecte al context pertany al segle XV, Ausiàs Marcg va escriure aquest poema

personificació- camins dubtosos
comparacions- bullirà el mar com la cassola en forn

7.
 Aquest text està escrit al mateix segle que l'altre, el va escriure Joanot Martorell i conta les lluites que va veure i el seu viatge a Anglaterra.l

El génere de l'obra és prosa i el tema sòn les lluites o millor dit la vida de Tirant, un cavaller però en aquest fragment parla sobre l'amor.

Respecte a les figures retòriques:
personificació: gelat espill
enumeració: saber, virtut, honor gentilesa

Aquesta obra la considerem de molta qualitat literaria per que va ser la primera obra cavalleresca en valencià. ès pot comparar amb "el Quijote"


 

TIRANT LO BLANC. J.MARTORELL

TIRANT LO BLANC.  J.MARTORELL

Joanot Martorell

Fou un escriptor medieval valencia, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

 La seua naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València, segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà

 De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.

Va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia, com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.
 Joanot Martorell era un cavaller bregós i un molt bon escriptor. El 1433, Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. Joanot Martorell provocava molts enfrontaments. 

OBRA: 

  L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines, en què s'explica la història d'un cavaller anomenat Tirant. El manuscrit de l'obra va ser empenyorat per l'autor a Martí Joan de Galba a canvi de diners, deute que Martorell no va poder saldar. 25 anys després Galba la féu imprimir per treure'n algun benefici, però va morir sis mesos abans de la publicació de l'obra, l'any 1490.

 Estructura:
 Primera part es fa una invocación i una de dilatoria al principio expectant Don Fernando de Portugal, una segona part és el proleg que te com a objectiu que l'art de la caballería no s'oblidi. La tercera part seria la novel·la en questió. Aquesta novel·la la podem clasificar en sis parts.
I. Tirant a Anglaterra
II.Tirant a Sicilia i a l'illa de Rodes
III. Tirant a l'imperi Grec
IV Al nord d'Africa
V. Torna a l'imperi grec

Per última la sisena part que es la mes important, on Tirant s'enamora de Carmesina.

OPINIÓ PERSONAL:

Gracies a haquets libre ni ha molts aspectes de l'època medieval, més concretament del segle XV que no coneixia. Per eixemple les festes al casamentera d'un rei (el rei d'Anglaterra), el que passava a les justes i tornejos de l'época, el que passava quando un cavaller era vençut amb deshonor...

Valoraciò

GRUP Jaime Monica Ana i Guillerm: Va ser molt original, el video va ser gracios e interesant.(8)

GRUP facundo:


GRUP Lorena: El video es va entendre molt be. Estaba be estructurat i va ser entretingut. (9)

GRUP Natalia: La representacio va ser corta pero entretinguda, es va entendre molt be i l'actuació dels actors molt bona. (8)

GRUP Miguel: La millor de totes, va ser una dramatització del primer acte.(10)

GRUP Sofia: El video estaba be editat i entretingut, el audio millorable pero la resta prou be (10)

correcció exàmen

A
 7-exclós: exclòs
11-dorc: dorm

C
3-Cal tindre en compte la asimetria del cuadre
4-No sé com ho aconsegueix, però sempre estalvia molts diners. I ningú no li'ls dóna
5-labial/llavis

D
paciència
reüll

E
-tinguem
-el qual
-a causa de

G
-creuent
-desaparegut
-corresponut

I

Societat medieval

sociedad medioval

La societat medieval es basava en un sistema feudal amb fortes desigualtats entre les classes socials. 

-  El rei  governava i tenia poder absolut

-  La noblesa constituïa una minoria que acumulava grans riqueses i privilegis i exercia un fort domi sobre la resta de classes socials

- Els clergues es trobaven al mateix nivell social que la noblesa. El seu poder se centra en el domini de la cultura escrita i del control del pensament de la societat, com a censors dels comportaments no cristians.

-  Els burgesos (artesans i comerciants) i gaudien d’un cert poder i de riqueses.

- El poble és la classe més nombrosa, integrada per persones analfabetes     sotmeses a una esclavitud quasi total i a unes condicions de vida miserables.

El naixement de la literatura

L’edat mitjana és també el temps en què el llatí diversifica i es consoliden les diverses llengües romàniques. Pel que fa a les nostres terres, els primers textos escrits en català són de caràcter religiós;Les Homilies d’Organyà i el text legal Llibre jutge, ambdós del s. XII.

Les obres literàries escrites encara tardarien a aparèixer, ara bé, hi ha constància de nombroses manifestacions orals amb els següents trets:

- Transmissió oral:  hi havia poca gent que sabia llegir de manera que la literatura es difonia oralment mitjançant cançons o les recitacions dels joglars.

- Autor anònim: els creadors de moltes obres medievals no solen signar les obres.

- Intenció didàctica: la literatura s’utilitza per a donar exemple de bons comportaments, difondre els valors cristians o donar a conèixer episodis bèl·lics.

comentari de text literari

GUIA PER AL COMENTARI LITERARI D’UN TEXT

A.    ADEQUACIÓ.

Localització i contextualització

§  Localitza el text dins de l’obra d’on procedeix, l’autor, el moviment o el període al qual pertany (si no ho saps, informa’t de les característiques de l’obra, de l’autor, del corrent estètic i de l’època).

§  Comenta l’àmbit d’ús, el gènere.

§  Variació lingüística: registre i varietat dialectal (sempre que s´hi puguen detectar).

Anàlisi dels aspectes comunicatius del text.

§  Sobre l’emissor: finalitat amb què aquest ha escrit el text, el to (neutre, dramàtic, sarcàstic, irònic, combatiu, moralitzant...), el punt de vista que adopta. Relaciona aquest punt de vista amb el sistema de valors dominant en la seua època.

§  Sobre el receptor: pensa qui pot ser el lector model/ideal del text: a partir del que ja has treballat, dedueix qui entendrà millor el text i s’ho passarà millor llegint-lo o escoltant-lo.

B.    COHERÈNCIA

Anàlisi del contingut: tema i estructura.

§  Resumeix el contingut argumental o l’assumpte de què tracta.

§  Tema o idea principal.

§  Concreta l’estructura: parts principals i els subapartats en què es poden dividir. En alguns textos (sobretot narratius o dramàtics, pots indicar el plantejament, el nus i el desenllaç de la història que conta).

§  En alguns tipus de textos (narratius, dramàtics o poemes de caràcter narratiu), cal analitzar els elements relacionats amb la història o l’assumpte: personatges, espai i temps (quan transcorre l’acció i quant de temps dura).

C.    COHESIÓ

Anàlisi dels recursos formals.

Comenta:

§  Els recursos que tenen a veure amb l’elocució quan tinguen valor expressiu: pla fonètic (al·literació, valor connotatiu de fonemes, onomatopeia, etc.).

§  Els valors expressius dels elements morfosintàctics: organització gramatical (oració simple/juxtaposició, coordinació, subordinació), modalitats de les oracions (asseverativa, interrogativa...), figures retòriques (asíndeton, polisíndeton, paral·lelisme, anàfora, pleonasme, epítet, el·lipsi, hipèrbaton,...)

§  Els trets més destacables del pla semàntic: figures retòriques i estilístiques (comparació, metonímia, metàfora, interrogació retòrica, hipèrbole...)

§  Si és un text poètic, analitza els elements de mesura i elocució: ritme de quantitat (còmput sil·làbic i tipus de vers segons el nombre de síl·labes); ritme d’intensitat (accent estròfic i tipus de vers segons la distribució dels accents dominats); ritme de timbre (tipus de rima i disposició); ritme de to (pauses i encavalcaments); estructures estròfiques i composicions poemàtiques.

D.    CONCLUSIÓ dels elements analitzats i valoració.

§  Com a conclusió, comenta en quina mesura el text que has comentat és testimoni de la seua època (gustos, costums, situacions personals o socials, visió del món...), si és representatiu del corrent estètic i de les característiques literàries de l’autor, i si és un text que es pot relacionar amb el present d’alguna manera: tema, plantejament de situacions...



Avui t’envie roses i aquests versos

que volen dir-te, amor, quanta enyorança

sent de tu quan no estàs i es petrifica

el mon a poc a poc i és tot silenci.

Avui t’envie, amor, el meu desig

de tu que és foc inmens i inacabable,

que és pluja eterna i Font que em naix la vida

en cada gest, cada ombra, en cada somni.

Avui t’envie, amor, el meu amor

fet passió pernne en la fermesa

de voler-te i voler que cresca i dure

aquest camí que junts obrim de joia.

Comentari literari

El poema es de Marc Granell. L'emisor parla en un to dramátic, el receptor, o receptora en aquest cas es una xica la cual vol dir-li que la ama

Parla am il·lusió de l’amor en la llunyania. Utilitza l’anàfora (Avui t’envie, amor…), la personificació (versos que volen dir-te…) i el joc de paraules (repeteix molt la paraula amor).

ramon llull

14. Ab frevor e temor anava l'amic en son viatge honrar son amat: frevor lo portava, temor lo conservava. Dementre que l'amic enaixí anava, atrobà sospirs e plors qui li aportaven saluts de son amat. E és qüestió per qual de tots quatre fo mills assolaçat l'amic en son amat.

COMENTARI DE CONTES

Comentari dels contes

Comentari dels contes:
Primer amor imposible:
Resum:Aquest conta conta la historia d´un home el qual era molt tímid i d´aquesta manera com mai parlaba en ningú es agarrava les coses de manera molt literal i d´aquesta manera un dia va dir soles una paraula i va ser adéu i va desapareixer.
Tema: El tema d´aquest conte jo pensé que és que la timidessa a vegades no es bona tindre-la , es a dir, que ser tímid te pot fer una persona molt rara i es necessari que ixa persona s´obriga cap a les altres persones.

Costum de prínceps i princesses:
Resum: Aquest conte conta com les coses típiques que solen apareixer com pot ser així el cabaler i la dama , el dragó , una bruixa... D´aquesta manera el  príncep li diu si es vol casar amn ella i ella diu que si però que tindrà que anar a una bruixa per a encantarla i anar i matar a un dragó però quan ella fa tot açó el príncep es casa amb una altra i aquesta obra queda com una burla als típics contes de princesses.
Tema:Jo pensé que el tema de aquest conte no és més que fer una burla de manera despectiva als típics contes de princesses i també de manera burlesca. Pot ser que el que haja fet aquest conte no li agradels ´típics contes i per això fa aquesta crítica.

correcció del examen

ejercici 4
l'inquisicio>>La Inquisicío. tindre que >ha de
És>>es. nau>>Nau. Valencia>>València. psicología>>psicologia

ejercici 1
divulgaba>>divulgava. via escrita>>medí escrit. situacio<<situació
aixo>>aixó estaba>>estava cambiat>>canviat esta>>està imposible>>impossible pero>>però

ejercici 2
mon>>món sino>>sinó llenguatje>>llenguatge teolegs<<teólegs nomes>>només perque>>perqué raonaba>>raonava intrentaba>>intentava

ejercici 3
croniques>>cròniques catala>>català constancia>>constáncia propagandistics>>propagandistics

trobairitz. text expositiu

trobairtiz

Es deia trobairitz a la trobadora occitana dels segles XII i XIII. El terme trobairitz va ser utilitzat per primera vegada en el Romanç de Flamenca del segle XIII. Prové del terme provençal trobar, el seu significat literal és "encontrar", i el significat tècnic és "componer".1 Les trobairitz componien, escrivien versos, cantaven i recitaven en les tall d'Occitània. En la història de la música es destaquen per ser les primeres compositores conegudes de música secular occidental; totes les compositores prèvies conegudes escrivien música sacra. Les trobairitz formaven part de la societat de la cort, en comparació als seus contraparts de les classes baixes les joglaresse. Si bé sovint els trobadors provenien de famílies humils, és probable que Bernart de Ventadorn fora el fill del forner del castell, les trobairitz eren d'ascendència noble. Les trobairitz més destacades van ser Alamanda de Castelnau, Azalais de Porcairagues, Maria de Ventadorn, Tibors, Castelloza, Garsenda de Proença, Gormonda de Monpeslier, i la Comtessa de Dia.

Durant el segle XIII s'esperava que les dones de la cort tocaren, cantaren i escrigueren partim-ne. Les trobairitz eren part de la cultura de la cort i quasi en la seua totalitat van pertànyer a l'aristocràcia: Tibors era familiar de Rimbaud d'Aurenja, la Comtessa de Dia era possiblement l'esposa de Guillermo de Poitiers, etc. Algunes d'elles van ser protectores de trobadors i van encarnar l'ideal femení de la Senyora.  No se sap si interpretaven elles mateixes les seues composicions o si se servien de joglars o joglaressas, encara que atés que eren nobles el més probable és que la segona hipòtesi siga correcta

poema individual

POEMA INVENTAT

Em demanen un poema de valenciá
pero la veritat es que jo no se rimar
m'agrada mes anar-me a jugar
o dormir sense parar.

POEMA

Poema:
A/que/lla o/lor/ que/ te/ni/a e/ teu/ cos/... 10
No e/ra/ l´ o/lor/ dels/ co/sos/ que es/ per/fu/men/.10
 E/ra u/na/ o/lor/ com /d´ai/gua/, e/le/men/tal/ 10,
e/ra u/na o/lor/ -ni/ tan/ sols/ e/ra o/lor/ 10-
de/ ne/te/dat /y /pul/cra in/ti/mi/tat/ 10,
u/na/ ten/dral/ ne/te/dat/ com /de/ bros/sa/ 10,
fo/na/men/tal/, pri/mor/dial/ , de/ pri/me/ra/ 10,
A/bans/ de/ fer/ l´a/mor/ jo/ per/se/gui/a/ 10
a cada pam, damunt la teua pell,
la fascinant arrel d´aquella olor
que, molt golut, secretament m´atreia
fins arribar al momento del vertigen;
i com aquell i que es llença a una cisterna
o com aquell qui adelerat es dutxa
quería damunt el teu cos amadíssimç
o te´n posava damunt el meu cos,
car el teu cos, molt sovint, em cobria
com una brossa, una pluja, propici.
No era l´amor, i era més que amor
Era un amor de forestal origen,
era un amor com quan plou a la selva;
era un amor, tel'lúrica fondària,
fins arribar al principi dels arbres.


Análisi del poema.
1.INTRODUCCIÓ:
Aquest poema és un poema que ens conta la vida de un home el qual se esta proclamant a una dona sobre tot fent-li complits com ja siga el olor dels seus cabells, el amor que sent per ella,la seua pell...
Aquest tipus d´obra és poesía perque ens conta un relat o história en forma de vers i amb una serie de estrofes.


2.ANÁLISI DEL CONTINGUT.
-Títol: Aquest poema és el poema número 38 del llibre de 69 poemes de amor i el títol d´aquest poema és "Aquella olor que tenia el teu cos". Fent referència a la dona a la qual li dedica el poema.
-Personatges: Els personatges d´aquest poema son l´home el qual li escriu el poema, la dama o senyora a la qual va dirigida l´amor del estimat i els temps que utilitza solen ser el present d´indicatiu i la tercera persona i el narrador és un peronatge que és l´home.
-Tema: El tema d´aquesta obra de poesía es centra principalment en exaltar la figura de la amada per part de l´home, ja siga perque no para de dir-li com és el seu amor cap a ella, dient-li lo bonica que és...Ademés l´obra manté sempre un ritme igual perquè sempre li esta diguent coses a la seua amada.
-To i finalitat: El to de l´obra és sempre el mateix ja siga perque sempre manté un mateix ritme en l´obra tot el temps dient-li "piropos" a la seua amada per així poder conquistrala.

3.RECURSOS FORMALS.
-Nivell fònic: Com es pot vore en aquest poema n´hi ha una clara influencia dels versos d´art major ja que son majors de 8 síl laves. A més la rima que predomina sol ser una rima asonant en quasi tots els versos. A més en aquest poema no hi han onomatopeies.
-Morfosintaxi: En aquest poema solen predominar els substantius ja siga el substantiu amor, el verb ser predomina en tot el poema i els adjectius qualificatius cap a l´ amada. Les figures retoriques que més solen apareixer son la metáfora, el hipérbaton i inclus sol haber-hi algo de parasíntesis.
-Semàntica: Els camps lèxics que més solen apareixer solen ser els de la naturalea perque el autor o el home que diu el poema no fa més que comparar a la dama amb coses de la naturalea. Ademés hi predomina molta comparació en tot el poema, les frases afirmatives i inclús podem vore un poc de metonímia.

4.VALORACIÓ: No llig molts poemes pero els que llig com aquest si que em terminen agradant i deuria de llegir mes ppoemes i llibres.

valoració dels poemes

FRAN

-Expressió 8
-Originalitat 8
-Tema 7